Fons Marins de Xàbia – Scuba Xàbia (Jávea)

Fondos Marinos

Els fons marins de Xàbia són un fidel reflex de la variada topografia de la seva costa (penya-segats, illes, esculls, platges, cales). Això unit a l’alta qualitat i transparència de les seves aigües, fan d’aquest enclavament de la Mediterrània un espai ideal per a la pràctica del busseig en apnea i amb ampolles.

Comunitats de fons rocosos

Els fons rocosos són els de major bellesa paisatgística, a causa dels canviants perfils de la seva topografia i recoberts íntegrament per organismes, amb les estranyes formes i colors dels animals sèssils o fixos. Per això, en ser calcàries i gresos ( ‘tosca’), les roques predominants a Xàbia, faculten una elevada varietat d’hàbitats (lloses, esquerdes, blocs, extraploms, parets verticals, coves …) on s’implanten comunitats d’organismes diferents en funció de la llum, hidrodinamisme i sedimentació amb els seus organismes associats.

Amb una simple màscara, tub i aletes, i sense fer gaire esforç en apnea o a pulmó, podem gaudir de la diversitat de fons que ens proporciona la costa de Xàbia entre 0 i 2 m de profunditat. Aquí trobem els ‘boscos d’algues brunes’ (Cystoseira, Sargassum, Dictyota), en superfícies horitzontals amb un color predominant groc-terrós; així com l’alga verda ‘para-sol japonesa’ (Acetabularia), durant els mesos càlids. Entre elles observarem eriçons (Arbacia, Paracentrotus) i esponges de color crema i negre (Ircinia, Sarcotragus). Una àmplia varietat de peixos ens observar, entre ells espáridos (sard, vedriada), làbrids (fadrí, tords), serrànids (vaca, mers juvenils), gòbids, blénidos, mugílids (mujoles, llises), llobarros o llobarros i la negra ‘ castanyola ‘(Chromis chromis).

En parets verticals, esquerdes i extraploms, amb menor il·luminació, les algues dominants són vermelles (Corallina, Peysonnelia) i verds (Flavellia, Halimeda), canviant les esponges a colors blancs, vermells i grocs. Entre els peixos, la corba i el reietó són presents.

Ja amb ampolles, aquests paisatges es continuen en profunditat fins a uns 18m, on les algues marrons fotòfiles ( ‘amants de la llum’) donen pas a les verdes i vermelles esciàfiles ( ‘amants de la penombra’), a causa de l’absorció de la llum per l’aigua. Els animals fixos es van fent més freqüents, particularment les esponges amb la seva variada coloració (vermella, groga, bruna, negra) i les gorgònies blanques (Eunicella singularis).

Entre la fauna mòbil, trobem l’eriçó violeta (Sphaerechinus), l’estrella de mar vermella (Echinaster) i l’estrella comuna (Marthasterias).

També, i en favor de les coves, esquerdes i extraploms, trobem la comunitat ‘coral·lígena’, amb la predominança d’animals fixos i les algues calcàries (Lithophyllum, Mesophyllum). A part de les esponges, apareix l’anemone colonial groga (), les madrèpores (Madracis, Polycyathus), els briozous ‘fals coral’ (Myriapora) i el ‘encaix de Venus’ (Reteporella), i la pinya de mar vermella (Halocynthia).

En zones més fosques, les algues desapareixen, donant pas a la comunitat de coves i la llum de la llanterna ens descobrirà un bigarrat quadre multicolor d’esponges, madrèpores i briozous.

La comunitat ‘coral·lígena’ es fa dominant en superfícies horitzontals a partir dels 30m de profunditat, sent les esponges grogues (Axinella), taronja (Agelas), vermella (Crambe) i violàcia (Petrosia) molt freqüents; aquesta última amb la ‘vaqueta suïssa’ (Peltodoris), ramoneando la seva superfície. Les gorgònies o ‘ventalls de mar’ també són freqüents, entre elles, la blanca (Eunicella), taronja (Leptogorgia) i groga (Paramuricea), juntament amb l’anemone colonial groga; els briozous ‘astes de cérvol’ (Smittina, Porella), juntament amb el fals corall i el ‘encaix de Venus’; i la pinya de mar vermella. Entre la fauna mòbil, podrem observar grans crustacis com la llagosta, el llamàntol i la gran cigala (Scyllarides) i petites cigales de mar (Scyllarus); els eriçons violeta i l’estrella vermella; i destacar l’abundància de les belles llimacs de mar o nudibranquis (com la ‘vaqueta suïssa’).

Entre els peixos, podem trobar el déntol (Dentex), el pagre (Pagrus), els serrans (Serranus cabrilla), la bròtola de roca (Phycis phycis), els ‘tres cues o alfonsins’ (Anthias Antias), meros, morenes, congres, etc.

Comunitats de fons tous o mòbils

Els fons tous, anomenats així per estar constituïts per sediments (cants, grava, sorra o fang), presenten a simple vista un aspecte monòton i empobrit (se’ls coneix com ‘deserts marins’), a primera vista no hi ha a penes espècies que viuen sobre el sediment, sent la fauna enterrada la predominant. No obstant això, entre 0 i 25 m, on la llum arriba amb suficient intensitat, poden estar dominats per vegetals, sigui l’alga verda ‘fulla de llimoner’ (Caulerpa prolifera), o les plantes marines (amb flors i fruits), conegudes com ‘ alguers ‘(Posidonia oceanica) i’ Gramin ‘(Cymodocea nodosa), formant praderies o’ gespes ‘de color verd.

Aquests fons tous dominats per vegetals consoliden el substrat i creen hàbitats característics on moltes espècies troben refugi, aliment i / o zona de cria (p.e. peixos, crustacis, cefalòpodes). Entre ells, destaquen la Posidònia, on podem observar dos estrats diferents: 1) foliar, amb espècies fotòfiles efímeres que viuen a les fulles; i 2) rizomes, amb espècies esciàfiles més longeves i pròpies de substrats rocosos.

Convé destacar que la ‘nacra’ (Pinna nobilis), un dels majors bivalves del Planeta, troba en la praderia de Posidonia seu hàbitat característic.

Recordeu-vos amic / a bussejador / a que ets un visitant privilegiat d’aquest meravellós i fràgil món submarí, segueix el decàleg del busseig responsable, porta sempre una boia de senyalització si busseges en apnea; i evita fondejar sobre la posidònia.

Respecta aquest món delicat i fràgil perquè les generacions futures puguin seguir gaudint com tu ho fas ara.